Hola em dic Jordi, tinc 39 anys i sempre m'ha agradat l'esport i sempre n'he fet. Feia temps que donava voltes al cap fer un bloc i ara és quan m'hi he llençat! Potser havia d'haver començat per la meva presentació, pero la veritat, que eran tantes las ganes que tenia de compartir les sensacions viscudes a la meva primera cursa de muntanya, que ho he preferit fer-ho aixi.
Des de ben petit he sigut molt futbolero i fins els 35 anys hi he estat jugant. No és que fos molt bo però sempre sortia al camp donant-ho tot. Vaig jugar a la Penya Barcelonista de Mataró fins a la categoría de juvenil, després d´uns anys de relax vaig començar a jugar a categories amateurs. Vaig fer grans amics al club C.F. CARAMELLAS, HISPANIA i els ultims anys al CDRONDA, que malauradament ho vaig haver de deixar per una lesió molt important a la esquena que portava anys arrossegant.
Tenia una hèrnia discal a les lumbars i em pinçava el nervi ciàtic. Després de sis mesos de medicació i de no notar millora, em van derivar al neurocirugià que després de fer-li un llistat de preguntes i veure la pròtesis que em posaria a la esquena, vaig decidir operar-me. I en tres mesos ja vaig estar recuperat.
Abans d´aquesta lesió ja anava a córrer amb en Dani un bon amic, sortiem 3 dies a la setmana, res serio, tot i que li fotíem canya no anàvem a cap cursa. La meva primera cursa va ser la dels bombers del 2009, aquell any que no vaig jugar a futbol i cada cop em sentia millor anant a córrer.
Sempre he tingut un afany de superació i al cap de 6 mesos de l'operació ja estava corrent la meva primera cursa. No m´ho podía creure, podia correr!!! va ser una cursa plena de moltes emocions. Només el fet de creuar la meta, la vaig dedicar al meu metge del qual li vaig enviar fotos, una ampolla de vi i és a hores d'ara que ho continuu fent. Us deixo imatges de la cursa.
No us podeu arribar a imaginar quines sensacions vaig viure, encara me’n recordo com se'm van posar el pèls de punta abans de sortir, tanta gent, tothom amb cronòmetres parlant de temps. No entenia res només tenia ganes de sortir corrents…. Una passada!!!
Des d'aleshores no he parat. I com diu un bon amic meu, si arribo a saber que aquest esport m’aporta tanta satisfacció hagués començat a practicar-lo abans. Són tantes les sensacions positives que em transmet el runnig com l'alegria, l'eufòria, el plaer, l'il·lusió, l'esgotament, el dolor, el sacrifici... són coses bones i dolentes, però la balança sempre s´acava decantant per les bones.
Després de l'operació era un altre, és com si m'haguesin carregat les piles. Tenia ganes d'entrenar i fer curses i em vaig apuntar al gimnàs PARADISE per reforçar la part lumbar aconsellat per el metge.
Després de l'operació era un altre, és com si m'haguesin carregat les piles. Tenia ganes d'entrenar i fer curses i em vaig apuntar al gimnàs PARADISE per reforçar la part lumbar aconsellat per el metge.
Vaig començant fent curses de 10km. però en cap aconseguia millorar el temps. Tot i que gaudia molt corrent-les veia no hi havia manera de baixar el temps.
Al cap de tres mesos van decidir fer un equip de runnig al mateix gimnàs i m'hi vaig apuntar. Mai havia sortit a córrer amb grup, i no sabia com aniria, al principi només erem 4 i no se li veia molt futur, però un canvi de mister amb una gran il.lusió, motivació per part de tots i uns entrenament diferents a fet que l'equip hagi anat creixent.
Aquest any la meva millor marca a sigut 41:15 cursa INTERSPORT i la veritat que estic molt content del meu rendiment físic. L'any que ve ens esperen nous reptes i sé que ens aniran molt bé a tots! Fem un gran equip i em tingut la sort de trobar-nos.
Aquest any la meva millor marca a sigut 41:15 cursa INTERSPORT i la veritat que estic molt content del meu rendiment físic. L'any que ve ens esperen nous reptes i sé que ens aniran molt bé a tots! Fem un gran equip i em tingut la sort de trobar-nos.
GRÀCIES EQUIP, SOU ELS MILLORS!!!
FELIÇ ANY NOU!!!
FELIÇ ANY NOU!!!
