dissabte, 26 de juliol del 2014
diumenge, 20 de juliol del 2014
El meu primer triatló
Hola
runners
Per
fi el meu primer triatló!!!!! el somni
que anava perseguint durant tant de temps!!!! ja s’ha complert i us haig de confessar que un cop fet en van
faltar metres.
Ja
portava molt de temps entrenant pel triatló
però no en tenia cap a la vista fins que vaig buscar un en el qual no i hagués
molta gent i pogués fer-lo mes còmode possible.
Arriba el gran dia, la meva inscripció era de
no federats i sortia a las 10 del mati però jo a las 6:30 ja estava en peu repassant
tot lo que m’havia preparat la nit abans, gels,barretes, isotònica, la bici que
estigues bé .....etc.
Arribem
a Sant Pol a las 8:30 per poder recollir
el dorsal amb temps i començar a preparar-ho tot, però no em deixen entra a boxes amb lo qual em quedo aspectant a tot lo que passava a las transicions dels
federats a boxes.
A
las 9 per fi ens donen l’entrada, col·loco
la bicicleta a lloc, m’ho preparo
tot de manera que no em falli res a la
hora de les transicions, calas a la bicicleta amb gometes, pols de talco, les
bambes de córrer ,casco bici, etc.... amb lo qual nomes em quedava posar-me el neoprè.
Companys
del paradise comença’n a arriba i m’ajuden
a col·locar neoprè i aguantar bosses i ha
intentar calmar-me . Arriba l’hora, vaig cap al aigua, començo a escalfar, nedant
estic molt còmode i amb sento molt be, amb la única intenció d’acabar el triatló
i disfrutar-lo,
Natació:10del matí donen el tret de sortida, corro
cap a l’aigua saludant a tots el
companys que m’havien vingut a veure, començo be fins que la gent començar a tirar-se al damunt donant cops,
gent parada en mig del trajecte, en fi un caos. Fins arribar a la primera boia sembla
que tothom s’escampa una mica mes i començo a nedar mes còmode de manera
que agafo el ritme i puc tirar una mica mes. Arribo a la
sorra i començo a treure’m el neoprè per mirar de fer una rapida transició. A
boxes acabo de treure’m el neoprè i començo a preparar-me per la bicicleta.
Quan vaig preparar-ho no vaig tenir en compte que la transició la faria desde
el passadís del mig amb lo qual el casc em va quedar al l’altre costat i vaig tenir que anar a
buscar-lo ja que el jutge no et deixar passar per sota la barra on descansen
las bicis , però la veritat que no em va
afectar gaire, agafo la bici i a per els 20,6kms.
Bici: Recorregut de sortida amb sorpresa
ja que havia una pujada súper forta fins arribar a la N-II i un cop arribas
encara tens una pujada mes , però be com diu el meu amic Francesc tot lo que
puja baixa i anava amb aquesta mentalitat,recorregut preciós vora del mar ,passo
per hotel gran sol i fins el far de Calella i tornada aquet recorregut tres
vegades, la ultima volta pujo la intensitat i tiro de cames fins arribar a la transició
de bici a córrer que la faig molt rapida.
Córrer: Recorregut per el parc on estaven
els boxes, lo mateix un circuit que fa un total de 5 km, en els quals em vaig troba’n a tots els meus
companys sentin com animen i donant forces per aquets últims metres .Us
haig de dir que desprès d’haver nedat 750m, anar 20km amb bici, no em pensava
pas que m’anés tant bé el córrer, de las tres disciplines va ser la que millor
em va anar.
Com
sempre vull donar las gracies a tots als que heu fet possible aquet somni i m’heu
acompanyat en aquet dia tant important
per mi.
Triatló Sant Pol de Mar 2014
NATACIO: 750M …………………….. 22:26 min
BICICLETA: 20,4Km………………….. 48:34 min
CORRE:5Km…………………………… 21:47 min
TEMPS TOTAL:…….. 1:32:52
Us deixi-ho
unes imatges:
.JPG)
diumenge, 13 de juliol del 2014
TIME TRIAL
diumenge, 6 d’abril del 2014
EL MEU PRIMER MARATÓ
Hola companys,
Un altre repte que he pogut fer realitat amb molt bones sensacions i molta il·lusió. Ha sigut inesperat ja que per mi una marató ho veia molt llunyà amb molta distancia per davant i amb poc temps per preparar-me.
Tot va començar un dia entrant al gimnàs, l'Alicia, em va comentar si volia un dorsal per la marató, ja que un amic seu s'havia lesionat i no la podria córrer. La meva resposta va ser molt clara, no!!!
De seguida que em vaig trobar en Jordi Adell, un compi de l'equip a qui li vaig explicar el que m'havia passat. Em va dir que no fos tonto i que l’agafés, que ell també la correria i així ens podríem entrenar junts. I així va ser, i em vaig deixar liar. Vam començar a entrenar i tot anava sobre rodes fins que malauradament en Jordi en ple entrenament pel Montseny sent una molèstia al genoll. Tot i que en un principi ens pensem que no seria res, al final no va poder fer-la.
Arriba el gran dia, tot preparat, nervis a flor de pell, i inesperadament una companya dels runners, l'Helena Grau (que li havia tocat el dorsal a un sorteig) decideix córrer la marató, tot i que no tenia molt clar la distancia que faria ja que no es veia preparada.
Quedem a las 6:15 h del matí a l'estació de Cabrera de Mar per agafar el tren la Helen, la Mar i jo arribem sobre las 7:00h a Plaça Catalunya, parem a fer un cafetonet, ens fem les fotos de rigor i cap al passeig Maria Cristina a buscar els calaixos.
Veure a la Mar tant emocionada per mi, per el meu primer marató encara em va donar mes força per pensar que el repte havia de ser superat.
Recordo el moment en que la Helen i jo estàvem al calaix per sortir, sonava la música Hey brother d'Avicii de fons, els dos ens mirem els braços i teníem la pell de gallina. Una sortida impressionant!!! Ens desitgem sort i surto corrents. Els primers quilòmetres eren de pujada fins a la Diagonal, empalmem amb avinguda Sarrià i al arribar al carrer Tarragona ja era el km 10 una passada de gent, animant... però havia de mantenir el control ja que en quedaven 30 km, i el calor que feia era impressionant i havia de dosificar les forces.
Anant a un ritme 5km/h anava molt còmode, vaig arribar a la Meridiana còmodament al km 20 i baixant em trobo amb la Helen donar-me ànims. Tothom m’havia parlat del km 30 com el mur del marató, però jo no vaig tenir aquesta sensació, sinó al contrari , pensava que només em quedaven 12 km per l'arribada. Quina sensació tenia quan passava per la part del Fòrum, Port Olímpic, torres Mapfre,... allà va ser on vaig veure que la gent començava a parar-se però també eren en aquells últims avituallaments és on et donaven molts ànims i això em va fer pujar l’adrenalina.
Arribo a Arc de Triomf, pujo per la ronda San Pere amb tres punts molt seguits d’animació per donar forces, baixo per via Laietana i cap a Colón, i només em quedava Paral·lel cap amunt i ja arribava. Van ser els pitjors 2 km de tot la marató. Evidentment les cames començaven a estar molt cansades i els quàdriceps no em responien igual.
L’arribada va ser igual que la sortida, espectacular! amb els companys del equip esperant-me i la Mar emocionadíssima de veurem que havia assolit la meva fita. Vaig continuar recte fins a final de Maria Cristina i una noia molt simpàtica em va dir: Felicitats Campió! i em va penjar la medalla de finisher. No sabeu el que em vaig arribar a emocionar!!!. Son tantes les emocions i sentiments viscuts tant ràpid... és impressionant!!!!!
Després de tot això quedava per arribar la Helen que ens anava informant a traves del WatsApp fins que arriba el moment de la seva arribada, també molt emocionada.
Sens dubte recomano viure aquesta experiència encara que sigui una sola vegada a la vida, això sí, ben preparats!!
Us deixo unes imatges :
Un altre repte que he pogut fer realitat amb molt bones sensacions i molta il·lusió. Ha sigut inesperat ja que per mi una marató ho veia molt llunyà amb molta distancia per davant i amb poc temps per preparar-me.
Tot va començar un dia entrant al gimnàs, l'Alicia, em va comentar si volia un dorsal per la marató, ja que un amic seu s'havia lesionat i no la podria córrer. La meva resposta va ser molt clara, no!!!
De seguida que em vaig trobar en Jordi Adell, un compi de l'equip a qui li vaig explicar el que m'havia passat. Em va dir que no fos tonto i que l’agafés, que ell també la correria i així ens podríem entrenar junts. I així va ser, i em vaig deixar liar. Vam començar a entrenar i tot anava sobre rodes fins que malauradament en Jordi en ple entrenament pel Montseny sent una molèstia al genoll. Tot i que en un principi ens pensem que no seria res, al final no va poder fer-la.
Arriba el gran dia, tot preparat, nervis a flor de pell, i inesperadament una companya dels runners, l'Helena Grau (que li havia tocat el dorsal a un sorteig) decideix córrer la marató, tot i que no tenia molt clar la distancia que faria ja que no es veia preparada.
Quedem a las 6:15 h del matí a l'estació de Cabrera de Mar per agafar el tren la Helen, la Mar i jo arribem sobre las 7:00h a Plaça Catalunya, parem a fer un cafetonet, ens fem les fotos de rigor i cap al passeig Maria Cristina a buscar els calaixos.
Veure a la Mar tant emocionada per mi, per el meu primer marató encara em va donar mes força per pensar que el repte havia de ser superat.
Anant a un ritme 5km/h anava molt còmode, vaig arribar a la Meridiana còmodament al km 20 i baixant em trobo amb la Helen donar-me ànims. Tothom m’havia parlat del km 30 com el mur del marató, però jo no vaig tenir aquesta sensació, sinó al contrari , pensava que només em quedaven 12 km per l'arribada. Quina sensació tenia quan passava per la part del Fòrum, Port Olímpic, torres Mapfre,... allà va ser on vaig veure que la gent començava a parar-se però també eren en aquells últims avituallaments és on et donaven molts ànims i això em va fer pujar l’adrenalina.
Arribo a Arc de Triomf, pujo per la ronda San Pere amb tres punts molt seguits d’animació per donar forces, baixo per via Laietana i cap a Colón, i només em quedava Paral·lel cap amunt i ja arribava. Van ser els pitjors 2 km de tot la marató. Evidentment les cames començaven a estar molt cansades i els quàdriceps no em responien igual.
L’arribada va ser igual que la sortida, espectacular! amb els companys del equip esperant-me i la Mar emocionadíssima de veurem que havia assolit la meva fita. Vaig continuar recte fins a final de Maria Cristina i una noia molt simpàtica em va dir: Felicitats Campió! i em va penjar la medalla de finisher. No sabeu el que em vaig arribar a emocionar!!!. Son tantes les emocions i sentiments viscuts tant ràpid... és impressionant!!!!!
Després de tot això quedava per arribar la Helen que ens anava informant a traves del WatsApp fins que arriba el moment de la seva arribada, també molt emocionada.
Sens dubte recomano viure aquesta experiència encara que sigui una sola vegada a la vida, això sí, ben preparats!!
Us deixo unes imatges :
diumenge, 2 de març del 2014
Marina trail
Hola companys, aquí estem!!! preparant la distancia mes llarga
per mi correguda, la marató de Barcelona. Com entrenament vam
córrer la Marina Trail 2014 2ª edició amb 23Km i 1500 desnivell,
amb un dia preciós i acompanyat per els companys del equip de runners del
paradise.
Va ser una cursa molt maca, però nomes començar es veia que seria molt dura,pujades amb pendents inacabables, vaig cagar-la a la hora de la sortida ja que pensava que al principi tindria que mantenir un ritme fluix i hem va acabà passa’n tot al reves vaig sortir a un bon ritme i em va tocar menjar tots els taps de la gent que es van formar al principi.
Al Igual que las pujades eren interminables las baixades eren impressiona’ns, et deixaves portar i baixaves sol,tot i que si no anaves amb compte et podies fer molt de malt ja que feia poc que havia plogut i el terreny estava bastant lliscós en alguns trams. La cursa per mi va tenir varius punts molt forts i durs que van ser del Km 9 ,5 al 13 amb una pujada impressiona’n i la pitjor de totes va ser en el Km19 ja que estàvem anant de baixada pensa’n que no quedava cap altre pujada i encara faltava 1,5 Km mes . Això si des de el km22 fins la Salle va ser impressionen, no se si eren las ganes de arribar o que, però volava.
Hi ha un parell de coses que no en vam agradar i que crec que l’organització no va tenir en compte una es la senyalització que va ser pobre en alguns trams, trobar-te em tres corriols i no saber cap ha on as d’anar es una mica complicat ,menys mal que baixava un corredor que es sabia el recorregut i ens va poder guiar per on teníem que anar.
L’altre cosa es el avituallament no es que jo sigui un expert en curses de trail però si ho comparem amb altres curses com l´Extrem els avituallaments van ser una mica escassos ja que faltaven mes begudes isotòniques i gels .
Va ser una cursa molt maca, però nomes començar es veia que seria molt dura,pujades amb pendents inacabables, vaig cagar-la a la hora de la sortida ja que pensava que al principi tindria que mantenir un ritme fluix i hem va acabà passa’n tot al reves vaig sortir a un bon ritme i em va tocar menjar tots els taps de la gent que es van formar al principi.
Al Igual que las pujades eren interminables las baixades eren impressiona’ns, et deixaves portar i baixaves sol,tot i que si no anaves amb compte et podies fer molt de malt ja que feia poc que havia plogut i el terreny estava bastant lliscós en alguns trams. La cursa per mi va tenir varius punts molt forts i durs que van ser del Km 9 ,5 al 13 amb una pujada impressiona’n i la pitjor de totes va ser en el Km19 ja que estàvem anant de baixada pensa’n que no quedava cap altre pujada i encara faltava 1,5 Km mes . Això si des de el km22 fins la Salle va ser impressionen, no se si eren las ganes de arribar o que, però volava.
Hi ha un parell de coses que no en vam agradar i que crec que l’organització no va tenir en compte una es la senyalització que va ser pobre en alguns trams, trobar-te em tres corriols i no saber cap ha on as d’anar es una mica complicat ,menys mal que baixava un corredor que es sabia el recorregut i ens va poder guiar per on teníem que anar.
L’altre cosa es el avituallament no es que jo sigui un expert en curses de trail però si ho comparem amb altres curses com l´Extrem els avituallaments van ser una mica escassos ja que faltaven mes begudes isotòniques i gels .
DATA: 23/02/2014
CURSA: MARINA TRAIL 2014
LLOC:PREMIA DE MAR,TEIA,SAT MATEU I PREMIADE DALT
KM:23KM I1500 DE DESNIVELL
TEMPS: posició: 137, dorsal:406 , PUJOL
BELLALTA, JORDI . 2:50:52
Igualment
ha sigut un bon entrenament per Marató de Barcelona tot i que
vaig triga un parell de dies en recuperar-me be dels quàdriceps. Vull felicitar
a la Mar component del equip que va ser la seva primera cursa trail i la va
acabar molt be. Força Mar!!!!!!!!!. Com sempre us deixo unes imatges:
==========================================================================
Ja que no en vaig
tenir prou la setmana passada avui he fet un gran entreno, tenia que fer una
tirada llarga i me’n recordat de un camí que de tant en tant feia amb
bicicleta. El recorregut era sortir del passeig marítim de Premia i
arribar a Sant Adrià del bessos i tornar. Vam anar la Mar i jo i la sortida va
ser molt a poc a poc ja que ella sortia d’un petit esquinç al turmell i jo
venia de la marina trail i una setmana dura d’entrenaments.
Fins el km 5 em anat
junts a un ritme baixet 5,55Km/h ,desprès jo he accelerat el ritme i la he
anat deixa’n enrere. El dia era ideal per córrer i no s’havia com em
reaccionaria el cos amb tants kilòmetres però cada cop que tirava mes endavant
millor anava, arribo a la fabrica del Anis del Mono i solament portava 10km em
faltaven deu per donar-me la volta però la veritat que estava molt be.
Per fi arribo a Sant
Adrià del besos i quan m’avisa el pulsòmetre de que he arribat al km 15
en dong la volta, continuava trobant-me be de respiració i cames, el paisatge
era preciós tot i que el volum de gent havia pujat ja que eren las 12 del
migdia. Els últims 5km els he fet a 4,50 Km/h amb unes sensacions boníssimes
per la marató de Barcelona .
Ja us explicaré com
anat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)